Les funcions ecològiques dels briòfits: per què no s’ha de collir la molsa?

De ben segur que més d’una vegada, sobretot per nadal, heu sentit que les molses no s’han d’agafar. Però, realment és dolent agafar les molses? Quines funcions ecològiques fan en els ecosistemes, si és que en tenen?

Bosc humit a Finlàndia; a casa nostra també hi ha boscos on els briòfits formen catifes que cobreixen el 100% del sòl.

En primer lloc, en molts llocs els briòfits fan catifes denses que cobreixen el sòl, i que el protegeixen contra l’erosió en episodis de pluges fortes, tan freqüents en un clima mediterrani com el nostre. Si retirem aquestes catifes estem exposant el sòl a ser erosionat, afectant la resta de l’ecosistema. Podríem dir que, en molts llocs, aquesta capa de molses i hepàtiques és com una mena de pell del sòl, protegint-lo dels elements externs que el poden degradar.

Detall del sòl del bosc de la primera foto; es pot apreciar que, sota les herbes, dominen completament les molses del gènere Sphagnum

A més, sobretot en climes àrids, una capa més o menys contínua de briòfits (i també de líquens i cianobacteris) pot ajudar molt a retenir la humitat de l’aigua, i també a estructurar el sòl. Aquestes formacions de plantes no vasculars són conegudes com a “crostes criptogàmiques”, i fan una funció important de capa protectora del sòl. També tenen un paper de primer ordre en el cicle de nutrients del sòl, doncs algunes de les espècies presents, per exemple els cianobacteris del gènere Nostoc, són capaces de fixar el nitrogen atmosfèric.

 Detall d'una crosta criptogàmica en un prat mediterrani; l'elevada densitat de molses (juntament amb altres briòfits, líquens i cianobacteris) ajuda a retenir la humitat del sòl.

A més, els fil·lidis dels briòfits són també un petit hàbitat per a molts petits invertebrats, com col·lèmbols, nematodes, rotífers... quan el gruix de les catifes de molsa és considerable, fins i tot pot servir de refugi per alguns amfibis, que les aprofiten per passar les hores del dia de més calor.

Finalment, hem de pensar que allà on nosaltres veiem una sola espècie en una ullada ràpida, pot ser que també hi hagin d’altres espècies amenaçades, les quals només es veuen amb una ullada molt més atenta. És a dir, que sense saber-ho podem estar perjudicant espècies amb algun grau de protecció.

Per tot això, en resum, és important que deixem els briòfits en el seu hàbitat, que és on han d’estar.