dimarts, 27 de setembre de 2016

Prospecció de briòfits a Caulès (massís de l'Ardenyà, la Selva), 23/09/2016

Amb l'arribada de les pluges de tardor, divendres passat vaig aprofitar per fer un curt recorregut pel massís de l'Ardenya, concretament al voltant del veïnat de Caulès, entre Tossa i Vidreres. Es tracta d'una zona de baixa muntanya (la màxima alçada de la zona és al Puig Ventós, d'uns 423 metres d'altitud). La vegetació que hi domina són suredes i pinedes de pinastre, ambdues amb un sotabosc de brolla acidòfila. En alguns obacs queden restes de castanyedes, molt castigades per plagues diverses i per les sequeres dels darrers anys.

Malgrat la pluja caiguda, el sòl esquelètic no reté gaire la humitat, i només als racons obacs es conservava un cert grau d'humitat. Fruit de la sequera acumulada, alguns suros estaven amb la fulla ben seca, caldrà veure si rebroten.

Com a briòfits, abans que l'amenaça de tempesta m'obligués a marxar, vaig poder trobar:

Al sòl de les suredes i les pinedes:
Pseudoscleropodium purum
Atrichum undulatum

Als talussos dels camins més o menys ombrejats:
Hypnum cupressiforme (també a la base dels arbres i al sòl més o menys protegit de la insolació directa)
Lejeunea cavifolia 
Fissidens sp. (per identificar)
Campylopus introflexus 
Eurhyunchium/Brachythecium sp. (per identificar)
Dicranella heteromalla
Tortula sp. (per identificar)

Epífites sobre els arbres:
Radula complanata
Orthotrichum sp. (per identificar)

Sobre les roques:
Scorpiurium circinatum
Frullania tamarisci

Destaca la riquesa dels talussos ombrejats, que acullen un bon nombre d'espècies que no resisteixen una insolació intensa. Per desgràcia, molts d'aquests talussos són sovint alterats amb eixamplaments del camí, o aclarides forestals que n'alteren el microclima.

 Vista general de l'espai

 Santa Susanna de Caulès

Suredes amb sotabosc de brolla acidòfila

Pinedes de pinastre amb sotabosc de brolla acidòfila 

  Hypnum cupressiforme recobrint els talussos de camí

 Atrichum undulatum

 Campylopus introflexus

 Orthotrichum sp. (per identificar)

 Dicranella heteromalla

Lejeunea cavifolia

 Detall de Lejeunea cavifolia

 Fissidens sp. (per identificar)

 Scorpiurium circinatum

 Frullania tamarisci

 Frullania tamarisci

 Aclarides forestals, que afecten fortament la comunitat de briòfits que es fa als talussos i roques del sotabosc

dilluns, 5 de setembre de 2016

Syntrichia papillosa: una petita molsa que sovint passa desapercebuda

Hi ha algunes molses que, tot i ser força comunes a moltes comarques, passen desapercebudes degut a la seva mida molt reduïda. Una d'aquestes espècies és Syntrichia papillosa.
 
Es tracta d'una molsa força comuna a moltes comarques, que es fa sobre escorçes de diverses espècies d'arbres com oms (Ulmus minor, U. glabra), roures (Quercus pubescens, Q. petraea...), alzines (Quercus ilex) o suros (Quercus suber). Falta o és més aviat rara a les comarques més àrides del sud i oest. Com a bona molsa epífita que és, necessita la presència d'arbres per poder créixer.

Detall de la planta, amb nombroses gemmes globoses sobre els fil·lidis joves. S'aprecia també que els marges dels fil·lidis són incurvats prop de l'àpex.

Com totes les espècies del gènere Syntrichia, es caracteritza per tenir dues àrees de cèl·lules hialines a la base dels fil·lidis, que tenen forma espatulada (més ampla prop de l'àpex) i amb el marge en forma còncava a la part superior). Però el caràcter que millor ens serveix per identificar aquesta espècie a camp és la presència d'un gran nombre de gemmes de reproducció vegetativa, que es troben a sobre dels fil·lidis joves; aquestes gemmes ajuden a la dispersió de l'espècie en distàncies curtes; per aquest motiu, els troncs on viu sovint queden ben recoberts per les gespes d'aquesta molsa.

Gespa de Syntrichia papillosa, sobre un tronc de roure (Quercus pubescens) a les Gavarres (Cassà de la Selva, Gironès)