Syntrichia ruralis var. ruralis en esta hidratat (a dalt) i en estat parcialment sec (a baix), en un prat mediterrani a can Vilallonga (Gavarres, Gironès)
Els seus fil·lidis tenen forma lingüiforme,
amb l’àpex arrodonit. Aquests fil·lidis acaben en un pel hialí (és a dir, incolor)
que pot ser tan llarg com el mateix fil·lidi; aquest pel és una adaptació als
ambients assolellats, doncs permeten a la molsa reflectir una part de la
radiació i, a més, captar l’aigua de les boires o la rosada. Com totes les
espècies del gènere Syntrichia, a la
base dels fil·lidis hi ha dues àrees de cèl·lules translúcides, més grosses que
la resta de cèl·lules, ben visibles al microscopi.
La mateixa molsa de la primera imatge en estat sec; s’aprecien els pels
hialins a l’extrem dels fil·lidis
Es tracta d’una de les molses més
comunes a bona part de Catalunya i també de la península Ibèrica. La seva gran
tolerància ecològica li facilita créixer en una àmplia varietat d’ambients:
prats mediterranis, petites superfícies de roca on s’acumula una mica de terra,
brolles de diversos tipus, prats subalpins... i fins i tot epífita a la base d’arbres.
A les pinedes de l’estatge montà, trobem una varietat particular (var. ruraliformis), caracteritzada per tenir
l’àpex agut, amb el marge ascendent pel marge del pèl hialí.
Hàbitat característic de Syntrichia ruralis var. ruralis: prats mediterranis i terraprims sobre pissarres, a Fitor (Gavarres, Baix Empordà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada