dimecres, 17 d’agost de 2016

Els prats mediterranis: un paradís per als briòfits

Normalment, quan ens imaginem els llocs on és més fàcil trobar molses i hepàtiques, pensem en ambients com els boscos humits dels Pirineus, en les fonts per on sempre regalima aigua, o les pedres i troncs dels rierols de muntanya. En canvi, poques vegades pensem en els ambients més mediterranis; i és que malgrat les aparences, aquests ambients aparentment ressecs poden arribar a tenir una comunitat de briòfits força més diversa que altres hàbitats més humits. Un d'aquests ambients són els prats mediterranis, sovint (mal)coneguts com a "prats secs".

Què són els prats mediterranis o prats secs?
Els prats mediterranis són les comunitats herbàcies que es fan a les terres de clima mediterrani. Dins d'aquesta definició podríem incloure els llistonars, fenassars, pradells de plantes anuals, erms... En canvi, la vegetació més sotmesa a una influència humana, com per exemple la vegetació dels descampats i runams suburbans, quedarien exclosos d'aquesta definició.

El seu aspecte mostra grans canvis al llarg de l'any: a la tardor, aprofitant les pluges, germinen un gran nombre de plantes anuals, que creixen a l'hivern i floreixen a la primavera; a l'estiu, amb l'arribada de les primeres calors fortes, la major part de les espècies ja han granat; llavors el prat es mostra com una comunitat resseca. Altres espècies, en comptes de passar l'estiu en forma de llavors, trien l'estratègia de mantenir-se en forma d'òrgans subterranis, com tubercles o bulbs. Aquest és el cas dels alls (Allium spp.), les escil·les (Scilla autumnalis) o les orquídies (Ophrys fusca, O. tenthredinifera, Anacamptys pyramidalis, etc). També hi ha les plantes perennes, que sovint dominen aquests prats, com el llistó (Brachypodium retusum) o l'albellatge (Hyparrhenia hirta).

 Aspecte d'un prat mediterrani al turó del Mas Vilanera (l'Escala, Alt Empordà)

Hi ha briòfits als prats mediterranis?
Doncs si, en contra del que puguem pensar en un primer moment, els prats mediterranis poden arribar a ser un hàbitat molt ric en briòfits. Sense anar més lluny, tal i com hem trobat en un estudi que hem realitzat recentment, alguns prats mediterranis de les Gavarres poden arribar a acollir més de 10 espècies de molses i hepàtiques en una superfície de 25 x 25 cm. I en total, en aquests ambients hi hem inventariat un total de 56 tàxons de briòfits.

Com s'ho fan aquestes espècies per conviure en tant poc espai, i en ambients aparentment àrids? La clau està en la mida i en la durada el seu cicle de vida: la major part d'aquestes espècies són de mida molt petita i de vida curta, ja que aprofitant els mesos d'hivern (que és quan hi ha humitat) per créixer i reproduir-se. A finals de la primavera, quan les plantes vasculars estan en plena floració, la major part de les espècies ja han han deixat les seves espores al sòl, esperant les pluges de tardor. És aquí on trobem la gran diversitat d'aquests prats: entre les moltes espècies, podem citar Acaulon triquetrum, Phascum cuspidatum, Entosthodon obtusus, Ephemerum minutissimum, E. sessile, E. serratum, Pottia truncata, Microbryum starckeanum... També hi ha algunes espècies perennes, capaces de resistir l'eixut estival, com Syntrichia ruralis var. ruralis i la molsa d'estrelles (Pleurochaete squarrosa).

Finalment, voldríem destacar el paper d'aquestes comunitats com a "refugi" de diversitat: són un ambient que sovint es troba en regressió (molts prats es van transformant, progressivament, en brolles o fins i tot boscos), i la seva reducció porta com a resultat la rarefacció de moltes espècies de briòfits que només viuen en aquests ambients.

 Entosthodon obtusus

Funaria hygrometrica

 Phascum cuspidatum var. cuspidatum

Syntrichia ruralis var. ruralis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada